QUAN ÉREM ELS PERIPATÉTICS

El Bruno Bergeron va tenir una adolescéncia difícil, i encara es va complicar més quan va veure entrar el seu pare a classe, amb la cartera de professor i cridant: Em dic Merlí i vull que la filosofia us faci trempar! Al cap dels anys recorda els cursos de batxillerat de qué va gaudir amb els seus companys de classe, els peripatétics,perqué la seva germana Mina senti a prop la figura del pare que mai va conéixer. A la novel·la de Merlí hi descobrireu aspectes nous de la vida del Pol, la Tánia,el Joan, el Marc, la Berta, el Gerard i del mateix Bruno, quere viurá les seves experiéncies durant la seva estada a Roma. Els primers amors, les festes desenfrenades, el sexe, els estudis, la por al futur, les relacions familiars, les amistats són els temes centrals de les aventures inoblidables de Quan érem els peripatétics, narrades pel Bruno Bergeron. Mina, Ha arribat el moment que sápigues bé qui era el nostre pare, a qui mai vas arribar a conéixer. Veurás que per a nosaltres era més que un professor. Alguna cosa mágica ens va passar quan érem els peripatétics. T'ho diré d'una manera naïf: «Erem com espases clavades en una paret de pedra. I el Merlí ens va arrencar de la pedra i ens va obrir els ulls». Estás preparada per entendre per qué el Merlí era el millor professor del món